En quin moment de la història apareixen per primer cop les dones a l’exèrcit?

Ja al segle IV abans de la nostra era, les dones combatien als exèrcits d’Atenes i Esparta. També van participar en les expedicions d’Alexandre el Gran. L’historiador rus Nikolai Karamzín escrivia sobre els nostres avantpassats: «Les eslaves de vegades anaven a la guerra amb els seus pares i marits, sense por de la mort; així, en el setge de Constantinoble de l’any 626, els grecs van trobar molts cadàvers de dones entre les víctimes eslaves. Tota mare educava els fills perquè fossin guerrers».

I en l’època moderna?

Entre 1560 i 1650, a Anglaterra es van crear per primera vegada hospitals on servien dones soldat.

Què va passar al segle XX?

A principi de segle… Durant la Primera Guerra Mundial, Anglaterra ja admetia dones a la Reial Força Aèria i va instituir el Cos Auxiliar de l’Exèrcit i la Legió Femenina del Servei de Transports, amb uns efectius de cent mil dones. A Rússia, Alemanya i França, també hi havia moltes dones que servien en hospitals i trens sanitaris. Amb la Segona Guerra Mundial, però, el món va ser testimoni d’un veritable fenomen femení. Les dones servien en tota mena de cossos militars de diversos països del món: a l’exèrcit britànic n’hi havia dues centes vint-i-cinc mil; al nord-americà, entre quatre-centes cinquanta mil i cinc-centes mil; a l’alemany, cinc-centes mil…

A l’exèrcit soviètic hi combatien prop d’un milió de dones. Van assimilar totes les especialitats militars, incloses les més masculines. Va sorgir un problema lingüístic i tot. Fins aleshores, les paraules tanquer, fuseller o metraller no havien tingut versió femenina, perquè es referien a feines que les dones no havien fet mai. El femení d’aquestes paraules va néixer allà, a la guerra…